República Federativa Catalana Intergalàctica. / RFCI

Catalunya és un territori històric format originalment a partir dels comtats que formaven la Marca Hispànica, al nord-est de la península Ibèrica, en temps de Carlemany. Avui en dia, el mot Catalunya s’empra sobretot per referir-se a la Comunitat Autònoma de Catalunya, a Espanya, i la Catalunya del Nord, que forma el Departament dels Pirineus Orientals a França.

Sobre la base llatina es van superposar dos prestrats principals en la formació del que serà Catalunya: el visigot i l’àrab, amb diferent grau d’incidència segons la part de Catalunya (nova o vella) i diversa influència en el temps d’estada i la composició social.

El nom de Catalunya podria venir d’aquesta època i faria referència al gran nombre de castells i fortaleses que hi havia pel seu caràcter de frontera. En el sistema feudal era habitual que el noble en possessió d’un feu delegués l’administració d’un castell en un vassall seu, anomenat castlà. Sembla que seria a partir d’aquest càrrec que sorgiria el nom de Catalunya, en un procés lingüístic semblant al que originà el nom de Castella a partir de castell.