5 members
La feina ben feta no te fronteres, la feina mal feta no te futur.
2894, en el centre del sistema Rihlah, eren temps difícils per la classe treballadora del planeta Rihlah IV. El govern, constituït exclusivament per alts mandataris Xi’An governava de forma injusta i abusiva contra la classe treballadora. El racisme contra els pocs humans i les persecucions indiscriminades contra tot aquell que gosava alçar la veu, va fer que la població es dividís en dos grans grups:
Els primers, consumits per l’odi i la ràbia, varen començar a maquinar plans per derrocar l’actual govern.
L’altre grup de la població optaren per perfeccionar el art de la mecànica per reparar lo que fos dels drapaires i poder-ho vendre a qualsevol client a un preu miserable i poder portar pa a la taula a les seves famílies. Amés, començaren a aprendre i perfeccionar l’art de l’assassinat, per poder derrocar el govern de forma menys violenta.
Arribat un punt de molta tensió, va haver-hi una gran revolta contra el caps de empresa i els opressors polítics, molts enginyers, mecànics i treballadors es van unir a la causa. Utilitzant les distraccions que els treballadors més violents creaven, els enginyers més subtils assassinaven els seus objectius amb discreció i talent per fer que la balança girés cap al seu favor.
Moltes coses van millorar des de llavors, les forces militars van aconseguir acabar amb els disturbis, els polítics restants van re-capacitar moltes coses i van fer un canvi a millor. Després de allò Rihlah IV va canviar a un planeta de industries i forces militars, no es el paradís que somiàvem, però va ser un bon canvi. Gràcies a les accions dels treballadors més subtils, moltes organitzacions i partits polítics van veure que podíem aconseguir qualsevol millora a un sistema corrupte o poc desitjat, teníem força per aconseguir o aturar el que volíem mitjançant l’assassinat o el sabotatge i érem discrets i meticulosos amb la nostre feina.
A l’any 2913 vàrem crear una empresa per continuar treballant de lo que se’ns donava mes bé, les reparacions i el manteniment de naus espacials. Però en secret, ens donaven feines “no gaire ben vistes” que requerien capacitats excepcionals, cosa que nosaltres complíem sota el nom de Els Mecànics.
Un mecànic, com diu la seva definició, és algú que es dedica al maneig i reparació de màquines. La nostra organització es dedica a això, reparació, manteniment, assistència i cura de naus als ulls del món innocent. Però a part d’aquest treball ben vist i de tapadora … tenim un altre … ens fem dir Els Mecànics, reparem coses, solucionem problemes, fem treballs a sou que altres no volen fer-ho, podem reparar conflictes entre organitzacions com acabar amb grups problemàtics. De vegades els treballs requereixen que sembli un accident natural, altres ha de semblar que cau la culpa sobre algú.
El Codi, la taula on diu totes les nostres lleis i normes. L’incompliment d’aquestes és motiu d’expulsió de la organització.
- No promoure el odi o el mal ambient en la organització.
- Em de donar la imatge de precisió i meticulositat en la nostre feina, de manera que no es tolerarà el vessament de sang innocent.
- No entorpiràs la feina de un altre membre de la organització.
- No revelaràs informació o plans de la organització a tercers.
- Mai per el teu compte comprometràs la organització amb accions directes o indirectes que poden portar conseqüències a la organització.
Tot lo demés podem dir que es pura ètica, i la idea que em de tenir dintre les nostres ments es que som professionals i un grup de gent unida.
